Men : Pep Padró
Avui m'he despertat una mica tard de la
meva llarga migdiada i he consultat la pàgina de les Girls per fer
l'entrenament amb companyia. He vist que la Núria i la Laura havien quedat (en
principi) a les 19:30 al museu, amb la prèvia d'un whatsapp per confirmar.
A tota hòstia m'he pres un cafè, m'he posat l'equip i he agafat el metro. En 20
minuts m'he plantat al museu, quan encara en faltaven 6 per a l'hora de la
trobada. He fet unes tiradetes per escalfar, comprovant que el vent i la pluja
anaven a més i repetint-me (per mentalitzar-me): "no vindran".
Efectivament, no han vingut! He esperat els 5 minuts de cortesia i m'he llançat
a l'aventura. I quina aventura, noi@s! La llum ambarina dels fanals de la platja
feia corpòries les masses de fina pluja que el vent anava projectant sobre
les palmeres, les quals oscil·laven empeses per les impetuoses ràfegues, amb
les seves cabelleres sacsejades pel temporal.
L'anada fins l'hotel Vela ha estat dura. Però, oh meravella! Hi havia força
runners, fins i tot un noi, provist d'un potent panícul adipós (tot s'ha de
dir), anava amb màniga curta. I somreien! Un d'ells, acompanyat d'un gos, en
vista del panorama, m'ha dedicat un "estamos enfermos!". I jo li he
contestat que sí, naturalment.
La tornada fins a l'Hospital del Mar ha estat encara més forta. El vent venia
de cara, mentre llargues llengües d'escuma marina trencaven a la sorra amb
estrèpit incessant, embolcallant-me dins d'una simfonia de natura desfermada.
Per una estona m'he sentit mariner, he recordat la lletra de l'havanera El llop
de mar: "Quan el temporal i la tramuntana inflaven les veles del vell
bergantí...".
I també he agraït el glop d'aigua a la font del Parc de la Barceloneta, i
l'ambient més calmat de la tornada per la Ronda Litoral. La pau després de la
brega...
Sembla que m'he especialitzat en dies de pluja. Felicito la Nati per haver
sortit, felicito a tot@s per la vostra amistat. Força Girls!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario