Girl : Eva Català
Dudas en el itinerario a hacer...dudas en cómo organizarme para poder coincidir con mis compañer@s de running...dudas en si podré hacer la vuelta sin problemas...dudas en mi capacidad respitatoria...(ostras¡¡¡ cuanto llevo ya sin fumar???)
Avui és més d´hora de l´habitual...decideixo aparcar al principi de Garcia Faria i aixi poder gaudir el tram més llarg possible del que " em torna boja" ... mirar el mar..
 |
| Eva nuestra Girl biónica |
Em canvio dins el cotxe , ara ja tinc molta práctica en fer-ho i tot siguit dit, cada vegada menys vergonya)...agafo la meva motxila per córrer i el meu MP4 (ostris, no el feia servir des de l´estiu del 2010... QUIN ESTIU ¡¡¡ penso)... l´endomondo ja està buscant satèl.lits...les meves mans agafen els meus cabells sense que s´escapi cap floc de cabell... perfecte, tot recollit ...
Y mirando y comprobando que todo está en su sitio y lo he cogido todo, yo misma me pregunto: Som-hi Eva??? Comienzo con un ritmo suave... hoy hay mucha más gente practicando deporte¡¡¡ bastantes chicos runnings... pienso que será por la hora....jajajjaj...vaya tela, amo en bicicleta y perro sacando la lengua corriendo a su lado...mi músicaaaaaa, mi canción, cómo me gustaba ésta precisamente y cómo me llegaba y me hacía bailar¡¡¡ noto que mi ritmo se acelera y no puedo evitar que unos cuantos pasos " discotequeros" se escapen mientras pienso, Eva... tranqui ¡¡¡¡ giro por el McD y por fin, está allí delante , el MAR ¡¡¡ está tranquilo, qué paz emana hoy... me cruzo con otros runnings ( qué pasa hoy que no hay chicas??)
I allà, al fons de tot, petit, l´hotel W.... però avui no arribaré amb totes elles... és massad´hora per fer una parada i esperar a que vinguin,,, avui no vull aturar-me per res, ni tan sol semàfors... què maco que està el mar¡¡¡ veig d´una mica lluny que s´apropa una parella "gran" a mida que ens apropem denoto que són MOLT " grans"... ells també em miren...ella porta samarreta de tirants¡¡¡ què moments... ens creuem i un somriure es dibuixa en els llavis de tots tres....
 |
| "Las running girls i l´Alfons" |
¿Cuántos quilómetros debo llevar?... pues la verdad, no lo sé, ni mi importa...estoy bien y esto es fantástico¡¡¡... sí, a la que ya me voy acercando por la zona más transitada, me siento más acompañada de running-girls... cruce de mirada con muchas de ellas...está claro que el esfuerzo está ahí y compartimos deporte.... les 4 barres de la Plaça dels Vents.... eiiii aquí ens vam fer aquella foto tan xul.la que en Carlos va batejar com " les runnings girls i l´Alfons".... jajajajajaja, molt bo....la primera trobada de la Mesé amb el grup :) i cap a la baixada... sento a la Nati que diu ben alt: vaaaaaaa a estirar músculs¡¡¡¡ i clar, jo no soc com la seva germana,jo li faig cas.... vinga va, estiro i a ritme més ràpid....la Roser es queixa de la combinació dels seus genolls i la baixada però tira igual ¡¡¡¡ com ens agrada queixar-nos¡¡¡¡
Empieza el trozo de semáforos hacia el Moll de la Fusta pero me he propuesto no pararme para a... uno en rojo, cachins... it´s rainning men !! apa pero qué pupurri de canciones que llevo en el mp4... y no paro, mis piernas no se paran... y ahora hacia dónde voy?... ah ya sé...voy a cambiar la variación de ruta de Núria y Rafa¡¡ Cruzo el puente del Maremagnum, ese puente me lleva al recuerdo bien fresco todavía de disfrutar en compañia de un atardecer,estirados en esas maderas, con un café "especial" en mis manos...se quedó en eso,pero fue especial y seguro que permanecerá en mi recuerdo...
Nou tros,nova ruta,els meus ulls ben oberts...amb tot detall puc assegurar que aquesta volta val molt la pena... m´agrada¡¡¡... ara Eva ja saps que has de fer el mateix però de tornada....com vas??... bé, vaig bé... quina hora deu ser??? ... a veura si es l´hora en la que ells han quedat???...uffff no , encara no,falta molt... però m´agrada... estic gaudint de moltes coses... em noto en bon estat físic... molt tranquil.la (que ni que sigui per un parell d´hores, ja et tocava Eva)... la meva respiració ha millorat moltíssim...quin encert aixó de deixar el tabac...i amb la meva música a tot drap arribo de nou a la façana marítina.
Davant meu,vaig esgarrapant passes a un altre noi que porta un ritme una mica més baix que jo... quan sóc més a prop decideixo que el seu ritme ja em va bé (encara em faltem quilòmetres... i mantic la distància...aquest noi deu portar molt de temps fent esport, està en forma¡¡¡ quina esquena més ample... cames fortes... i uns glutis jajajaja bastant treballats... ja sóc sota les torres Maphre... Eva, ha no et queda res¡¡ .... ualaaaaa, una altra cancó que m´agradava moltíssim... noto que la cantorrenejo... el noi es gira i em parla... no el sento, porto els auriculars... em trec un i lic : perdona?... què si estàs enfadada amb el món ¡¡- em diu .... somric... doncs sí, una mica - li dic .... i pensant que tornaria endavant em torno a posar de nou l´auricular... però no, l´últim tros de la meva experiència l´he acabat gaudint també de la companyia u de la conversa de un noi del que desconec el nom i del que sense aturar-nos ens hem acomiadat, tot i desitjant-nos una bona setmana i sort per a la meva mitja marató¡. Adéu Mar, fins a la propera setmana.
M´aturo en el cotxe,paro l´endomondo... miro resultats ... estic contenta pels resultats, perquè he aconseguit fer els 15, perquè els fet sense aturar-me absolutament per res, perquè compto amb persones estupendes que m´han donat soport en un munt de coses i que m´han fet iniciar-me en això i trobar-li el gust ... i això ha estat una de les raons per lrs que vaig prendre la decisió de deixar de fumar... i segurament vindrà tota una cadena de coses positives i bones que serà gràcies a vosaltres ¡¡¡¡
