Després de la desbandada
general, he sortit de casa a fer un 'Wellington', entrenament bàsic de 44:37
minuts: Pg. de Sant Joan, Arc de Triomf, volta a la Ciutadella per fora, Pg.
Picasso, Pg. Circumval·lació, carrer Wellington (d'aquí el nom), Pg. Pujades i
tornada altre cop per Triomf i Pg. de Sant Joan.
La pluja, mansa però constant i freda, m'ha acompanyat tota l'estona,
refredant-me els polzes i fent-me sentir petites fiblades, obrint el meu
olfacte a l'olor de la terra molla i la meva vista als reflexos dels bassals.
El pas pel Pg. Picasso ha estat un autèntic frenesí aixafatolls, no m'he
apartat ni un moment de la línia recta, he gaudit com gaudeixen els nens amb
katiuskes, no m'ha importat en absolut que les vambes esdevinguessin dues esponges
entusiasmades i ferotges.
Finalment, ja a casa, he fet estiraments a la porteria, he pres una dutxa
d'aigua ben calenta amb assecat geogràfic i crema hidratant. Però el més
important: m'he sentit en pau, endorfinat i connectat amb mi mateix com feia dies
que no m'hi sentia
No hay comentarios:
Publicar un comentario